jueves, 28 de marzo de 2019
martes, 26 de marzo de 2019
jueves, 14 de marzo de 2019
Instal·lació d'aire condicionat
A més a més de les instal·lacions anteriors, cada vegada és més habitual disposar d'isntal·lacions d'aire condicionat.
Les més senzilles utilitzen un sistema format per una unitat externa (compressor) i una o diverses unitat interiors connectades. Cada unitat interna pren l'aire calent de l'interior i un sistema de tubs transporta aquest aire calent fins al compressor extern, que l'expulsa a l'exterior. La instal·lació recull vapor d'aigua de l'ambient i el transforma en aigua líquida, per la qual cosa cal preveure una mena de desguàs (a l'exterior o a l'interior) amb algun recipient per recollir l'aigua. La temperatura es controla amb un comandament a distància dotat de termòstat.
En empreses, edificis públics i alguns habitatges de regions càlides s'utilitza un circuit amb conductes situats al sostre per on circula l'aire refrigerat. Una unitat externa expulsa l'aire calent cap a l'exterior.
13. Quina utilitat té l'ús de termòstats en sistemes d'aire acondicionat? Raona la resposta des del punt de vista del confort i de l'estalvi energètic?
Un termostato es el componente de un sistema de control simple que abre o cierra un circuito eléctrico en función de la temperatura. Su versión más simple consiste en una lámina metálica como la que utilizan los equipos de aire acondicionado para apagar o encender el compresor.
14. Els sistemes d'aire acondicionat consumeixen una gran quantitat d'energia. Assenyala quines mesures s'han d'adoptar en un habitatge per optimitzar el consum energètic.
Pues para no consumir tanta energia en verano se abren las ventanas y cerrar las persianas para que entre aire y en invierno cerrar las ventanas y abrir las persianas para que el sol pueda caldear la casa y se pueda estar caliente.
Les més senzilles utilitzen un sistema format per una unitat externa (compressor) i una o diverses unitat interiors connectades. Cada unitat interna pren l'aire calent de l'interior i un sistema de tubs transporta aquest aire calent fins al compressor extern, que l'expulsa a l'exterior. La instal·lació recull vapor d'aigua de l'ambient i el transforma en aigua líquida, per la qual cosa cal preveure una mena de desguàs (a l'exterior o a l'interior) amb algun recipient per recollir l'aigua. La temperatura es controla amb un comandament a distància dotat de termòstat.
En empreses, edificis públics i alguns habitatges de regions càlides s'utilitza un circuit amb conductes situats al sostre per on circula l'aire refrigerat. Una unitat externa expulsa l'aire calent cap a l'exterior.
13. Quina utilitat té l'ús de termòstats en sistemes d'aire acondicionat? Raona la resposta des del punt de vista del confort i de l'estalvi energètic?
Un termostato es el componente de un sistema de control simple que abre o cierra un circuito eléctrico en función de la temperatura. Su versión más simple consiste en una lámina metálica como la que utilizan los equipos de aire acondicionado para apagar o encender el compresor.
14. Els sistemes d'aire acondicionat consumeixen una gran quantitat d'energia. Assenyala quines mesures s'han d'adoptar en un habitatge per optimitzar el consum energètic.
Pues para no consumir tanta energia en verano se abren las ventanas y cerrar las persianas para que entre aire y en invierno cerrar las ventanas y abrir las persianas para que el sol pueda caldear la casa y se pueda estar caliente.
Instal·lació de calefacció
El termòstat
La temperatura de confort per a l'ésser humà se situa al voltant dels 22-24 ºC. Per regular la temperatura d'un habitatge s'utilitza el termòstat, que tallarà o connectarà la caldera en funció de la temperatura ambient.
Hi ha diversos tipus de termòstats. El funcionament del termòstat de làmines es basa en la propietat que presenten els metalls de dilatar-se amb el calor. Consta d'un fleix o xapeta metèl·lica formada per dos metalls diferents soldats, coure i ferro, per exemple. Amb la calor, un dels metalls es dilata més que l'altre, i això obliga que el fleix es corbi. D'aquesta manera s'estableix un contacte elèctric que encendrà o apagara la caldera.
La temperatura de confort per a l'ésser humà se situa al voltant dels 22-24 ºC. Per regular la temperatura d'un habitatge s'utilitza el termòstat, que tallarà o connectarà la caldera en funció de la temperatura ambient.
Hi ha diversos tipus de termòstats. El funcionament del termòstat de làmines es basa en la propietat que presenten els metalls de dilatar-se amb el calor. Consta d'un fleix o xapeta metèl·lica formada per dos metalls diferents soldats, coure i ferro, per exemple. Amb la calor, un dels metalls es dilata més que l'altre, i això obliga que el fleix es corbi. D'aquesta manera s'estableix un contacte elèctric que encendrà o apagara la caldera.
martes, 12 de marzo de 2019
Caldera de gas
La instal·lació de calefacció consta d'un circuit tancat de canonades per les quals circula aigua calenta.
Les canonades estan connectades a una sèries d'aparells emissors de calor (radiadors) per repartir la calor que es genera en una caldera per tota la casa.
Depenent de com sigui la caldera tenim tres tipus de calefacció:
Individual: cada casa té la seva pròpia caldera.
Centralitzada: una comunitat de veïns disposa d'una caldera comuna.
Comunitària: una central tèrmica proveeix d'aigua calenta diversos edificis o tota una ciutat.
lunes, 11 de marzo de 2019
Instal·lació de gas
El gas és un combustible fòssil que quan crema produeix menys contaminació que el carbó o el petroli. Es fa servir a les llars per cuinar i, sobretot, per escalfar l'aigua de la dutxa i l'aigua que circula pel circuitde la calefacció.
Hi ha dos tipus de gasos:
Gasos liquats del petroli (GLP), com el butà i el propà, que es transporten i emmagatzemen en estat líquid en bombones o dipòsits.
Gasos canalitzats, com el gas natural, que s'extrau als jaciments i es transporta amb vaixell o gasoductes fins a les zones de consum, on es distribueix en estat gasós mitjançant una xarxa de canonades que arriba fins a les nostres cases.
La instal·lació de gas consta dels elements següents:
1. Clau exterior de connexió de servei que connecta la instal·lació interior amb la xarxa general de distribució.
2. Conjunt regulador de pressió.
3. Comptador i manòmetre.
4. Clau de tall interior.
5. Escalfador de gas amb la seva clau de tall.
6. Cuina de gas amb la seva clau de tall.
viernes, 1 de marzo de 2019
Crucigrama Instalaciones
Horizontales:
1. En el cremador de la.... es produeix la combustió del gas amb l'ajut d'un ventilador que hi introdueix aire.
3. Una... és un dispositiu mecànic amb el qual es pot iniciar, aturar o regular la circulació (pas) de líquids o gasos mitjançant una peça movible que obre, tanca o obstrueix de forma parcial un o més orificis o conductes.
4. Per evitar el pas de gasos pudents procedents del clavegueram es coloquen a les derivacions els...
8. Tros de canó ajustat a l'extrem d'una conducció d'aigua o de qualsevol altre fluid, o adaptat a l'orifici d'un recipient, proveït d'una peça mòbil i generalment giratòria, la qual, segons la seva posició, intercepta el pas del fluid o permet que brolli.
Verticales:
1. Són els aparells que mesuren l'energia elèctrica que consumeix cada usuari.
2. Gasos liquats de petroli.
5. Interruptor de control de potència.
6. Els... són canalitzacions verticals que condueixen les aigües subterrànies fins a les arquetes.
7. Les... són recipients construïts amb maó per recollir els residus procedents dels baixants.
9. Interruptor diferencial.
10. Aparell per a mesurar la pressió d'un fluid.
11. Petit interruptor automàtic.
Instal·lació de sanejament
Les aigües ja utilitzades per les persones o per les indústries (les aigües residuals) han de retornar als rius amb característiques que no alterin el cicle natural de l'aigua. Per fer-ho, cal canalitzar-les, conduir-les i depurar-les a les EDAR (Estacions Depuradores d'Aigües Residuals).
Recollida
Les aigües pluvials, les aigües residuals urbanes i les industrials són recollides a través de la xarxa municipal de clavegueram.
Regulació i transport
Posteriorment, són evacuades a través de les conduccions (col·lectors i interceptors) que passen pel costat de les lleres dels rius i compten amb estacions de bombament i pous de registre per revisar i netejar les canonades. Per regular-ne el cabal en cas de tempestes, s'utilitzen els sobreeixidors i les cambres de retenció.
Depuració i restitució
Finalment, les aigües residuals són conduïdes a les Estacions Depuradores d'Aigües Residuals (EDAR) on, mitjançant un complex sistema de depuració, s'eliminen les substàncies nocives per deixar-les amb la qualitat desitjada.
Instal·lació interior de sanejament
En els punts de consum d'aigua se situen els aparells sanitaris que recullen l'aigua bruta, disposen d'una obertura per al desguàs, d'un sobreeixidor i d'uns forats per col·locar-hi les aixetes. En els desguassos es connecten les derivacions, que són canonades de PVC que solen anar encastades als envans o sota terra, amb una lleugera inclinació perquè l'aigua hi circuli fàcilment.
Per evitar el pas de gasos pudents procedents del clavegueram es coloquen a les derivacions els sifons. Es tracta d'un tub corbat on s'acumula l'aigua que proporciona un tancament hidràulic a les males olors.
Les derivacions amb sifó es poden connectar directament al baixant.
L'inodor porta el sifó incorporat, per la qual cosa també es connecta directament al baixant, mitjançant un tub més ample anomenat canó de desguàs.
Els aparells sanitaris que no portin sifó han d'anar connectats a la caixa sifònica abans d'anar al baixant.
La caixa sifònica és un pot les entrades d'aigua de la qual estan situades a un nivell per sota que el tub de sortida d'aigua, així sempre està plena d'aigua fins aquest nivell de sortida, i proporciona un tancament hidràulic a les males olors.
Els baixants són canalitzacions verticals que condueixen les aigües subterrànies fins a les arquetes. Es fixen als murs amb abraçadores i es cobreixen amb maó per ocultar-los i protegir-los.
Recollida
Les aigües pluvials, les aigües residuals urbanes i les industrials són recollides a través de la xarxa municipal de clavegueram.
Regulació i transport
Posteriorment, són evacuades a través de les conduccions (col·lectors i interceptors) que passen pel costat de les lleres dels rius i compten amb estacions de bombament i pous de registre per revisar i netejar les canonades. Per regular-ne el cabal en cas de tempestes, s'utilitzen els sobreeixidors i les cambres de retenció.
Depuració i restitució
Finalment, les aigües residuals són conduïdes a les Estacions Depuradores d'Aigües Residuals (EDAR) on, mitjançant un complex sistema de depuració, s'eliminen les substàncies nocives per deixar-les amb la qualitat desitjada.
Instal·lació interior de sanejament
En els punts de consum d'aigua se situen els aparells sanitaris que recullen l'aigua bruta, disposen d'una obertura per al desguàs, d'un sobreeixidor i d'uns forats per col·locar-hi les aixetes. En els desguassos es connecten les derivacions, que són canonades de PVC que solen anar encastades als envans o sota terra, amb una lleugera inclinació perquè l'aigua hi circuli fàcilment.
Per evitar el pas de gasos pudents procedents del clavegueram es coloquen a les derivacions els sifons. Es tracta d'un tub corbat on s'acumula l'aigua que proporciona un tancament hidràulic a les males olors.
Les derivacions amb sifó es poden connectar directament al baixant.
L'inodor porta el sifó incorporat, per la qual cosa també es connecta directament al baixant, mitjançant un tub més ample anomenat canó de desguàs.
Els aparells sanitaris que no portin sifó han d'anar connectats a la caixa sifònica abans d'anar al baixant.
La caixa sifònica és un pot les entrades d'aigua de la qual estan situades a un nivell per sota que el tub de sortida d'aigua, així sempre està plena d'aigua fins aquest nivell de sortida, i proporciona un tancament hidràulic a les males olors.
Els baixants són canalitzacions verticals que condueixen les aigües subterrànies fins a les arquetes. Es fixen als murs amb abraçadores i es cobreixen amb maó per ocultar-los i protegir-los.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)