Dissenyar un detector d'avaries

Volen dissenyar un detector d'avaries en un semàfor. Es considera avaria quan es produeix algun dels casos següents:

• Els tres llums estan encesos o apagats.

• Els llums vermell i verd estan encesos al mateix temps.

• Els llums vermell i carabassa estan encesos al mateix temps.

Variables

Identifica els llums vermell, carabassa i verd amb les variables A, B i C, respectivament. El senyal d'avaria serà la funció de sortida S.

• Serà 1 quan hi ha avaria.

• Serà 0 quan no hi ha avaria.

Taula de veritat

Circuit lògic

Taula de veritat

L'eixugaparabrises d'un automòbil disposa de dos sensors situats sobre el vidre anterior. En el nostre projecte, l'eixugaparabrises es posa tot sol en marxa si tenen lloc les condicions següents:

• S'activa almenys un dels sensors.

• El vehicle està en marxa.

Per al desenvolupament del projecte proposem dues opcions:

• Muntar els elements físics sobre una placa de proves per comprovar-ne el correcte funcionament.

• Una alternativa és emprar un simulador de circuits digitals per muntar i connectar els components i per comprovar el funcionament del circuit.

Construir un sensor de llum

Cuando varia la luminosidad se enciende o se apaga el LED.

Portes lògiques

Escriu el missatge "Me llamo Yoman" en llenguatge màquina

M    e      l      l     a   m     o    Y   o     m    a     n

77-101-108-108-97-109-111-89-111-109-97-110

Conversió de caràcters de text. Codi ASCII

Per emetre un missatge, les persones disposem de 27 lletres. Els ordinadors, però, només disposen de dos símbols (0 i 1) per codificar un missatge en el seu llenguatge, anomenat llenguatge màquina.

Circuit inversor de gir d'un motor

Podemos controlar el giro del motor y cambiarlo hacia el sentido horario y anti horario.

Examen electrónica

Divisor de tensión

Al deslizar el potencimetro obtenemos diferentes valores de tensión y la salida.

Simulació d'un circuit commutat

Al accionar el commutador producimos el encendido de LED1 o LED2.

Componentes electrónicos

Resistèncias

El circuito esta hecho con un carril de tensión, interruptor simple, resistores, lamparas de señal y amperímetros.

Efectivamente, la función de la resistencias es limitar la intensidad de la corriente a través de los elementos que se encuentran conectados en serie con las lamparas.

El interruptor se acciona y las resistencias controlan la cantidad de corriente de las lamparas de señal de mayor a menor. 

Maqueta de mi barrio

Arquitectura bioclimàtica

Examen Instal·lacions

Instal·lació d'aire condicionat

A més a més de les instal·lacions anteriors, cada vegada és més habitual disposar d'isntal·lacions d'aire condicionat.

Les més senzilles utilitzen un sistema format per una unitat externa (compressor) i una o diverses unitat interiors connectades. Cada unitat interna pren l'aire calent de l'interior i un sistema de tubs transporta aquest aire calent fins al compressor extern, que l'expulsa a l'exterior. La instal·lació recull vapor d'aigua de l'ambient i el transforma en aigua líquida, per la qual cosa cal preveure una mena de desguàs (a l'exterior o a l'interior) amb algun recipient per recollir l'aigua. La temperatura es controla amb un comandament a distància dotat de termòstat.

En empreses, edificis públics i alguns habitatges de regions càlides s'utilitza un circuit amb conductes situats al sostre per on circula l'aire refrigerat. Una unitat externa expulsa l'aire calent cap a l'exterior.



13. Quina utilitat té l'ús de termòstats en sistemes d'aire acondicionat? Raona la resposta des del punt de vista del confort i de l'estalvi energètic?

Un termostato es el componente de un sistema de control simple que abre o cierra un circuito eléctrico en función de la temperatura. Su versión más simple consiste en una lámina metálica como la que utilizan los equipos de aire acondicionado para apagar o encender el compresor.

14. Els sistemes d'aire acondicionat consumeixen una gran quantitat d'energia. Assenyala quines mesures s'han d'adoptar en un habitatge per optimitzar el consum energètic.

Pues para no consumir tanta energia en verano se abren las ventanas y cerrar las persianas para que entre aire y en invierno cerrar las ventanas y abrir las persianas para que el sol pueda caldear la casa y se pueda estar caliente.

Instal·lació de calefacció

El termòstat

La temperatura de confort per a l'ésser humà se situa al voltant dels 22-24 ºC. Per regular la temperatura d'un habitatge s'utilitza el termòstat, que tallarà o connectarà la caldera en funció de la temperatura ambient.

Hi ha diversos tipus de termòstats. El funcionament del termòstat de làmines es basa en la propietat que presenten els metalls de dilatar-se amb el calor. Consta d'un fleix o xapeta metèl·lica formada per dos metalls diferents soldats, coure i ferro, per exemple. Amb la calor, un dels metalls es dilata més que l'altre, i això obliga que el fleix es corbi. D'aquesta manera s'estableix un contacte elèctric que encendrà o apagara la caldera. 

Caldera de gas

La instal·lació de calefacció consta d'un circuit tancat de canonades per les quals circula aigua calenta.

Les canonades estan connectades a una sèries d'aparells emissors de calor (radiadors) per repartir la calor que es genera en una caldera per tota la casa.

Depenent de com sigui la caldera tenim tres tipus de calefacció:

Individual: cada casa té la seva pròpia caldera.

Centralitzada: una comunitat de veïns disposa d'una caldera comuna.

Comunitària: una central tèrmica proveeix d'aigua calenta diversos edificis o tota una ciutat.

Instal·lació de gas

El gas és un combustible fòssil que quan crema produeix menys contaminació que el carbó o el petroli. Es fa servir a les llars per cuinar i, sobretot, per escalfar l'aigua de la dutxa i l'aigua que circula pel circuitde la calefacció.

Hi ha dos tipus de gasos:

Gasos liquats del petroli (GLP), com el butà i el propà, que es transporten i emmagatzemen en estat líquid en bombones o dipòsits.

Gasos canalitzats, com el gas natural, que s'extrau als jaciments i es transporta amb vaixell o gasoductes fins a les zones de consum, on es distribueix en estat gasós mitjançant una xarxa de canonades que arriba fins a les nostres cases.

La instal·lació de gas consta dels elements següents:

1. Clau exterior de connexió de servei que connecta la instal·lació interior amb la xarxa general de distribució.

2. Conjunt regulador de pressió.

3. Comptador i manòmetre.

4. Clau de tall interior.

5. Escalfador de gas amb la seva clau de tall.

6. Cuina de gas amb la seva clau de tall.

Crucigrama Instalaciones

Horizontales:

1. En el cremador de la.... es produeix la combustió del gas amb l'ajut d'un ventilador que hi introdueix aire.

3. Una... és un dispositiu mecànic amb el qual es pot iniciar, aturar o regular la circulació (pas) de líquids o gasos mitjançant una peça movible que obre, tanca o obstrueix de forma parcial un o més orificis o conductes.

4. Per evitar el pas de gasos pudents procedents del clavegueram es coloquen a les derivacions els...

8. Tros de canó ajustat a l'extrem d'una conducció d'aigua o de qualsevol altre fluid, o adaptat a l'orifici d'un recipient, proveït d'una peça mòbil i generalment giratòria, la qual, segons la seva posició, intercepta el pas del fluid o permet que brolli.

Verticales:

1. Són els aparells que mesuren l'energia elèctrica que consumeix cada usuari.

2. Gasos liquats de petroli.

5. Interruptor de control de potència.

6. Els... són canalitzacions verticals que condueixen les aigües subterrànies fins a les arquetes.

7. Les... són recipients construïts amb maó per recollir els residus procedents dels baixants.

9. Interruptor diferencial.

10. Aparell per a mesurar la pressió d'un fluid.

11. Petit interruptor automàtic.

Instal·lació de sanejament

Les aigües ja utilitzades per les persones o per les indústries (les aigües residuals) han de retornar als rius amb característiques que no alterin el cicle natural de l'aigua. Per fer-ho, cal canalitzar-les, conduir-les i depurar-les a les EDAR (Estacions Depuradores d'Aigües Residuals).

Recollida

Les aigües pluvials, les aigües residuals urbanes i les industrials són recollides a través de la xarxa municipal de clavegueram.

Regulació i transport

Posteriorment, són evacuades a través de les conduccions (col·lectors i interceptors) que passen pel costat de les lleres dels rius i compten amb estacions de bombament i pous de registre per revisar i netejar les canonades. Per regular-ne el cabal en cas de tempestes, s'utilitzen els sobreeixidors i les cambres de retenció.

Depuració i restitució

Finalment, les aigües residuals són conduïdes a les Estacions Depuradores d'Aigües Residuals (EDAR) on, mitjançant un complex sistema de depuració, s'eliminen les substàncies nocives per deixar-les amb la qualitat desitjada.

Instal·lació interior de sanejament

En els punts de consum d'aigua se situen els aparells sanitaris que recullen l'aigua bruta, disposen d'una obertura per al desguàs, d'un sobreeixidor i d'uns forats per col·locar-hi les aixetes. En els desguassos es connecten les derivacions, que són canonades de PVC que solen anar encastades als envans o sota terra, amb una lleugera inclinació perquè l'aigua hi circuli fàcilment.


Per evitar el pas de gasos pudents procedents del clavegueram es coloquen a les derivacions els sifons. Es tracta d'un tub corbat on s'acumula l'aigua que proporciona un tancament hidràulic a les males olors.

Les derivacions amb sifó es poden connectar directament al baixant.


L'inodor porta el sifó incorporat, per la qual cosa també es connecta directament al baixant, mitjançant un tub més ample anomenat canó de desguàs.

Els aparells sanitaris que no portin sifó han d'anar connectats a la caixa sifònica abans d'anar al baixant.


La caixa sifònica és un pot les entrades d'aigua de la qual estan situades a un nivell per sota que el tub de sortida d'aigua, així sempre està plena d'aigua fins aquest nivell de sortida, i proporciona un tancament hidràulic a les males olors.

Els baixants són canalitzacions verticals que condueixen les aigües subterrànies fins a les arquetes. Es fixen als murs amb abraçadores i es cobreixen amb maó per ocultar-los i protegir-los.

Cuadro eléctrico

Diferents tipus de connexions

Instal·lació d'aigua potable

Instal·lació elèctrica

L'energia elèctrica que utilitzem en els nostres habitatges es genera en les centrals elèctriques i es transporta mitjançant línies d'alta tensió fins a les ciutats, on es reparteix a través d'una xarxa de distribució que consisteix en una sèrie de conductors de coure aeris fixats sobre les façanes dels edificis o allotjats en tubs protectors de formigó o de PVC ocults sota la calçada.



Instal·lació d'enllaç

La connexió entre la xarxa de distribució i la instal·lació interior de l'edifici s'anomena instal·lació d'enllaç. Està formada per diversos elements:

1. Connexió de servei. És el cable que uneix la xarxa de distribució amb la caixa general de protecció de l'edifici. Es realitza mitjançant un tub enterrat. És responsabilitat de l'empresa subministradora, que n'assumeix el manteniment.

2. Caixa general de protecció. Connecta la instal·lació de l'edifici a la companyia subministradora, i protegeix mitjançant fusibles la instal·lació interior de l'edifici contra sobrecàrregues.

3. Línia repartidora. Enllaça la caixa general de protecció amb els comptadors.

4. Comptadors. Són els aparells que mesuren l'energia elèctrica que consumeix cada usuari.

5. Derivacions individuals. Són les línies que enllacen cada comptador amb el quadre privat de comandament i proteecció de cada habitatge.

6. Quadre privat de comandament i protecció. S'hi allotgen els elements encarregats de protegir i controlar la instal·lació interior de l'habitatge.

Esquema eléctrico de una habitación