viernes, 16 de marzo de 2018
lunes, 12 de marzo de 2018
Transformació de moviment circular a alternatiu
Biela-manovella. Té dues barres articulara i l'altra es desplaça per una guia. La barra que gira s'anomena manovella, i l'altra, biela.
1.La manovella gira de manera que la unió de la biela-manovella s'obre i empeny la barra.
2.Quan la biela i la manovella estan alineades, la barra arriba al punt més distant.
3.La manovella continua girant, la biela s'inclina i la barra retrocedeix.
4.La biela retrocedeix fins que se superposa a la manovella i s'interveix el moviment lineal.
Excèntrica i cigonyal
Excèntrica. Transforma simultàniament un moviment de gir en diversos moviments alternatius.
Cigonyal. Transforma simultàniament un moviment de gir en diversos moviments alternatius.
1.La manovella gira de manera que la unió de la biela-manovella s'obre i empeny la barra.
2.Quan la biela i la manovella estan alineades, la barra arriba al punt més distant.
3.La manovella continua girant, la biela s'inclina i la barra retrocedeix.
4.La biela retrocedeix fins que se superposa a la manovella i s'interveix el moviment lineal.
Excèntrica i cigonyal
Excèntrica. Transforma simultàniament un moviment de gir en diversos moviments alternatius.
Cigonyal. Transforma simultàniament un moviment de gir en diversos moviments alternatius.
viernes, 9 de marzo de 2018
Resums
Transmissió per corretja
En aquest cas el mecanisme està format per una corretja que condueix el moviment d'una politja a una altra. Les ranures de totes dues politges tenen la mateixa mida i la corretja entre totes dues ha de tenir la tensió adequada perquè es transmeti el moviment.
Tal com pots deduir, la politja petita gira a més velocitat perquè la seva vida és menor.
L'equació que relaciona el moviment de dues politges unides per una corretja és:
D1·W1=D2·W2
D1: diàmetre de la politja 1. W1: velocitat angular de la politja 1.
D2: diàmetre de la politja 2. W2: velocitat angular de la politja 2.
Transmissió per cadena i rodes
En aquest cas el mecanisme està format per una cadena i rodes dentades.
Es compleix l'equació d'equilibri de la transmissió per engranatges:
Z1·W1=Z2·W2
Z: nombre de dents.
W: velocitat angular.
Trens de mecanismes
Els trens de mecanismes estan formats per la unió de diversos mecanismes simples. Per exemple, els rellotges analògics tenen molts engranatges, els uns acoblats amb els altres.
Tren d'engranatges
Si volem augmentar la velocitat d'un mecanisme, es fan servir diversos engranatges o politges acoblats, passant de l'engranatge més gros al més petit.
El component que gira més ràpid exerceix menys força en el seu eix, i el que gira més a poc a poc exerceix més força. En aquest cas, l'eix 1 és el més lent, però és el que eleva un pes més gran.
Tren de rodes i cadenes
Per unir un sistema de politges a un sistema d'engranatges cal que una politja i un engranatges estiguin en el mateix eix i girin a la mateixa velocitat; és a dir, que siguin solidaris.
Tren de politges
Per reduir la velocitat d'un motor podem unir diverses politges amb una corretja.
En aquest procés, però, l'energia transmesa a cada element és la mateixa, és a dir, en reduir la velocitat augmenta la força.
Cargol sense fi i roda
La unió d'un cargol sense fi amb una roda és una altra forma de transmissió de moviments, però aquest cop eixos que són perpendiculars entre ells.
En aquest cas el mecanisme està format per una corretja que condueix el moviment d'una politja a una altra. Les ranures de totes dues politges tenen la mateixa mida i la corretja entre totes dues ha de tenir la tensió adequada perquè es transmeti el moviment.
Tal com pots deduir, la politja petita gira a més velocitat perquè la seva vida és menor.
L'equació que relaciona el moviment de dues politges unides per una corretja és:
D1·W1=D2·W2
D1: diàmetre de la politja 1. W1: velocitat angular de la politja 1.
D2: diàmetre de la politja 2. W2: velocitat angular de la politja 2.
Transmissió per cadena i rodes
En aquest cas el mecanisme està format per una cadena i rodes dentades.
Es compleix l'equació d'equilibri de la transmissió per engranatges:
Z1·W1=Z2·W2
Z: nombre de dents.
W: velocitat angular.
Trens de mecanismes
Els trens de mecanismes estan formats per la unió de diversos mecanismes simples. Per exemple, els rellotges analògics tenen molts engranatges, els uns acoblats amb els altres.
Tren d'engranatges
Si volem augmentar la velocitat d'un mecanisme, es fan servir diversos engranatges o politges acoblats, passant de l'engranatge més gros al més petit.
El component que gira més ràpid exerceix menys força en el seu eix, i el que gira més a poc a poc exerceix més força. En aquest cas, l'eix 1 és el més lent, però és el que eleva un pes més gran.
Tren de rodes i cadenes
Per unir un sistema de politges a un sistema d'engranatges cal que una politja i un engranatges estiguin en el mateix eix i girin a la mateixa velocitat; és a dir, que siguin solidaris.
Tren de politges
Per reduir la velocitat d'un motor podem unir diverses politges amb una corretja.
En aquest procés, però, l'energia transmesa a cada element és la mateixa, és a dir, en reduir la velocitat augmenta la força.
Cargol sense fi i roda
La unió d'un cargol sense fi amb una roda és una altra forma de transmissió de moviments, però aquest cop eixos que són perpendiculars entre ells.
viernes, 2 de marzo de 2018
Ejercicios
1. Se quiere obtener una rueda dentada receptora de 400rpm mediante un motor que tiene un engranaje en su eje de 80 dientes y que gira a 100rpm. Calcula el número de dientes de la receptora.
Z1·400=80·100
Z1=80·100/400=20
2.Dado el siguiente sistema de engramajes, calcula la velocidad de giro del engranaje 2 si el 1 gira a 10 revoluciones por segundo.
L1·W1/Z2=Z2·W2
12·10/6=20rpm
3.Se quiere construir un mecanismo multiplicador de velocidad con dos engranajes de 10 y 30 dientes respectivamente.
a) Indica cuál de ellos debe acoplarse al eje motor y cuál al conducido para conseguir la reducción de velocidad. 30dientes.
b) Calcula la relación de transmisión. 3vueltas
30/10=3
Suscribirse a:
Entradas (Atom)